Política esportiva i història social de l'esport a l'Hospitalet de Llobregat (1975-2008)/Aleix Augé Bailac

Notícia. L'any 2008, a instàncies del Centre d'Estudis de l'Hospitalet, es va proposar que una de les línies de recerca dels premis fos sobre la història de de l'esport a l'Hospitalet. La proposta era conseqüència del treball inacabat de Mireia Tapiador. Cal dir, que part de la recerca va poder pogut incorporar el material recopilat per la Mireia, gràcies a la bona voluntat i predisposició de la família.

L'Aleix Augé va ser el guanyador de la beca de recerca de l'Hospitalet 2008 amb el projecte "Política esportiva i història de l'esport a l'Hospitalet". La beca de recerca de l'Hospitalet, organitzada per l'Ajuntament de la ciutat i que compta amb la col•laboració del Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

L'historiador Carles Santacana, especialista en història de l'esport, fa la ressenya del treball.

Ressenya. Estudi sobre l'activitat esportiva a l'Hospitalet en la transició i la consolidació democràtica, que vol resseguir les polítiques públiques esportives liderades per l'ajuntament i el posicionament dels clubs privats en un context en què majoritàriament fan un servei públic. Estructurat en quatre etapes cronològiques, es descriuen situacions ben diferents, des d'una primera fase en què el gran problema era la mancança d’instal·lacions esportives, a fases posteriors en què es debat sobre la seva conservació i els models de gestió. El treball fa referència tant a l'esport formatiu, tant en l'àmbit escolar com extraescolar, i al teixit associatiu, i posa l'èmfasi en els models de gestió de la política esportiva. L'estudi té un fort component quantitatiu, amb 38 gràfics i figures que resumeixen el gruix de la informació.

Per últim, cal dir que el treball és la continuació d'un estudi iniciat per Mireia Tapiador, que malauradament no va poder concloure.

Carles Santacana Torres

___________________________________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________

Informació 2.0 (I)

Notícia. Els darrers butlletins (89 i 90) de elcel'h comunica tenen una petita secció anomenada L'Hospitalet 2.0. L'objectiu és fer difusió de la feina de desenes de persones de la ciutat que es dediquen a recuperar informació, documents, fotografies, històries i records de l'Hospitalet.

Són iniciatives extraordinàriament interessants, recopilen informació, faciliten la interacció i són de fàcil accés. Tot i no ser 'publicacions en paper' -que són l'objecte d'aquest bloc-, creiem que val la pena difondre-les al màxim i estem segurs que la seva consulta, en cas que no les conegueu encara, no us deixarà indeferents.

Publicació:

• L'Hospitalet de Llobregat. Imatges retrospectives d'una ciutat.
  

Es tracta d'un bloc (un diari d'anotacions) que té una extensió al facebook. És una pàgina enciclopèdica que vol facilitar la consulta d'imatges relacionades amb l'Hospitalet. Les entrades estan indexades i són fàcilment recuperables.

La pàgina disposa d'un índex temàtic que ens facilita l'accés a les imatges (i als comentaris de l'autor que complementen i contextualitzen les imatges). L'índex es divideix en cinc apartats:

1.- Municipis i barris.
2.- Època (per segles)
3.- Temàtica.
4.- Cartoteca
i 5.- Imatges aèries.

El tercer bloc, el temàtic, és el central i el més subdistribuit, en ell trobem un llarg llistat de temes diferents: carrers, centres educatius, empreses, entitats, entitats desaparegudes, esdeveniments històrics, esports, festivitats i tradicions, masies i indrets, oficis, patrimoni arquitectònic, personalitats i serveis.

Cadascun d'aquests temes està també subdividit, així podem trobar, per exemple les imatges agrupades amb els noms dels carrers o amb els noms de les masies. També podem accedir per les diferents èpoques (segles o dècades) o per cadascun dels barris.

Es tracta realment d'una feinada rigorosa, faraònica i que encurioseix al cent per cent. Aquesta és la gràcia. L'autor del bloc és en Luis V. Bagán. Felicitats, Luis!

__________________________________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________

Guia-cicerone de Barcelona a Martorell / Víctor Balaguer (1857)

Notícia. Avui recomanem la lectura d’un clàssic, o si més no, del fragment d’un clàssic. Ens referim la Guia-cicerone de Barcelona á Martorell que va escriure Víctor Balaguer, que es va editar el 1857 i que podeu trobar a Google Books. No us podeu perdre les descripcions relacionades amb l'Hospitalet.

Ressenya. Víctor Balaguer (1824-1901) fou una figura molt coneguda en el seu temps, tant per la seva vessant política com cultural, en la que destacà en la literatura i en la història. En qüestions polítiques, va ocupar diferents càrrecs al si del partit progressista i, el seu sucesor, del partit liberal. Fou un dels impulsors de la Renaixença i un gran historiador de la Corona d’Aragó, uns coneixements que va mostrar quan va fer la proposta de noms pels carrers del nou Eixample de Barcelona. No es d’estranyar, doncs, que rebés l’encàrrec d’escriure la guia de la via fèrria que s’havia inaugurat el 1854.

Tota l’obra és d’interessant lectura, però si ens fixem només en la descripció que fa de l’Hospitalet ens hem de centrar en les pàgines 39 a 48. Atenció, perquè inclou la descripció de La Aprestadora Española com si fos de la Bordeta i ja era dins del terme hospitalenc. Era normal la confusió de Balaguer, doncs el barri de Santa Eulàlia estava naixent a conseqüència del creixement de la Bordeta i la seva percepció era que encara estava en el barri santsenc.

Sempre m’ha cridat l’atenció el que diu Balaguer de la Bordeta, de la seva reputació i de com s’utilizava per exemplificar el pitjor, el més ridícul. La Bordeta era a començaments del XIX el que la Torrassa serà a començaments del XX i ara són uns altres barris. Els llocs dels pobres, dels immigrants, dels treballadors, provoquen el sarcasme i els tòpics.

Val a dir que la visió de Balaguer és molt optimista i que està fent una guia turística. Per tant, la descripció que fa dels camps de la Marina (“patria del arado y la azada”) son força idíl·lics. En part, tenia raó: la conversió de la Marina en terres de regadiu, com mostren les dades que aporta, les ha fet molt fèrtils i productives. Però el que no diu és que la major part de la feina la fan els jornalers, que no gaudeixen de la riquesa que generen, o que el paludisme era endèmic, o que les inundacions provocaven estralls i misèria cada pocs anys. En la tranformació de la Marina havia estat cabdal la construcció del Canal de la Infanta, del que també ens informa.

Però el tema que ocupa més espai és el Tractat de l’Hospitalet, un fet de la Guerra de Successió, esdevingut el 1713; és a dir, que d’aquí poc celebrarem el 300è aniversari d’aquest episodi, probablement l’unic moment en el que la nostra ciutat ha estat escenari d’un esdeveniment d’abast europeu. Si voleu saber els detalls, llegiu l’explicació de Víctor Balaguer, que va voler justificar la contractació amb una ostentació de la seva erudició com a historiador.

Malauradament, quedava poc espai per descriure el poble i amb prou feines ens parla de les indústries, que diu que són poques. Destaca, però, el molí paperer que avui forma part del complexe del Centre Cultural Tecla Sala. Amb ell, la fàbrica de midó d’Antoni Pareto, dos molins fariners que aprofitaven la força de l’aigua del canal i una primera fàbrica de maons, apuntant el que seria un important sector en la indústria local de les següents dècades.

En les pàgines següents, en el relat d’alguns altres episodis històrics, torna a aparèixer l’Hospitalet i el Delta del Llobregat. En definitiva, una lectura reveladora de la nostra comarca fa un segle i mig.

Manuel Domínguez

___________________________________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________

Ciutat: sentiments i poesia (i III)

Notícia. Una crònica sentimental de la ciutat en decasíl·labs del llibre Roderes, el camí i el temps del narrador s'entrecreuen amb els camins i els temps de la ciutat. Comprendre un és conèixer l'altre.

Poema. De Ramon Minoves, nascut a L'Hospitalet l'any 1950.

Havent tornat a l’indret on vaig néixer,
sense reconèixer-lo

A l’Hospitalet

Jo tinc per cert que vaig néixer un capvespre
d’un fred hivern, a l’esquena del món,
vora d’un camp i del mur d’una fàbrica,
al si d’un mas que llanguia del tot.
Era l’instant en què un món es moria
enmig del part d’uns estranys horitzons.

Vull recordar la trobada dels segles
reconeguts cadascun pel seu torn:
el vell ferrer que ferrava peülles
i el traginer que tornava del Born
i el Metro Blau allà dalt la Torrassa
i el Carrilet que passava a migjorn.

Tot era un munt de barrija-barreja
on el pecat s’abraçava a la creu,
vespes, sis-cents i feixucs autobusos,
carros, cavalls i espardenyes als peus,
els camions avançant les tartranes
i el cant del grill barrejat amb les veus.

Vull recordar els solars amb deixalles,
amb alt herbei i amb infants joganers,
camins amb serps, sargantanes mandroses
i torts carrers, amb comerços i gent,
pisos en blocs de famílies obreres,
masos coberts per les heures del temps,
urc català, cante hondo i guitarres,
aiguabarreig de rius i calents.

El porxo gran de ca meva guardava
gra de moresc i garrofes i flors,
conills porucs i tot d’ànecs fatxendes,
cavalls de tir amb mirada de plor,
el taciturn anar fent d’algun moss
i els vans lladrucs, a la lluna, d’un gos.

Mai no vist uns instants de bellesa
com els d’allí, on vaig viure d’infant:
la lluna gran , pentinant les figueres
en el moment de les ombres fragants
i els borinots festejant les glicines
aquells matins de cel blau esclatant.

Mai no he vist unes postes més belles
Entre els canyars amagant l’horitzó,
cels encantats que la tarda daurava
i núvols roigs en un mòbil plafó.
Mai no he sentit un perfum com la terra
quan l’han regada a la posta de sol.

Mai no he vist més mesquina lletgesa
com la d’aquells horitzons d’arraval,
els fanguissars, romagueres i ortigues,
fàbriques greus i carrers sense asfalt,
colles de nit amb cançons de borratxo,
freds ganivets amb baralles de bar.

Il•lustres clans, amb mesquines històries,
nats del no-res, de benvendre solars,
i el crit del vent entre els erms de la tarda
i el tímid llum, trontollant allà dalt.
Mai no he vist més mesquina lletgesa
com la d’aquells horitzons d’arraval.

Sóc fronterer, d’aquest món de barreja
que ha ben marcat tot el meu tarannà.
Sóc de pagès, de cultius fets per l’aigua,
no gaire lluny de l vinyet de secà.
Sóc de ciutat, del suburbi més xava.
Sóc ben mestís, i el més pur català.

Des de ma llar em mirava la forma
de Montjuïc, fixa onada irreal,
i el pla tapís de conreus de Marina
i els quatre pins del petit carenal.
Jo sóc del pla, més, arran de muntanya,
de terra endins, però amb brisa de mar.
Jo sóc del camp que la vila endevina,
barceloní, amb brins d’herba al calçat.

II

Ara he tornat en aquell escenari
i m’he perdut tot buscant un carrer.
La gran ciutat va engolir-se la terra,
gent i ciment fan sentir-me estranger.
Ara he tornat en aquell escenari
i m’he perdut tot buscant un carrer.

No sóc aquell que, de lluny, torna a aquí.
Vinc de més lluny, car jo vinc del passat.
Si sempre es pot retornar pels camins,
En canvi no, contra el temps cavalcar.
Ja no existeix el meu poble d’infant,
Aquell indret va deixar d’existir.
Car si el meu món és una ombra distant
ja no tinc lloc. Només tinc el camí.

Jo tinc per cert que vaig néixer un capvespre
d’un fred hivern, a l’esquena del món,
vora del camp i del mur d’una fàbrica,
al si d’un mas que llanguia del tot.
Era l’instant en què un món es moria,
enmig del part d’uns estranys horitzons.

___________________________________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________

Sentiments i ciutat. Poesia (II)

Notícia. No vivim a l'Hospitalet i estimem a l'Hospitalet? No és la ciutat l'escenari dels nostres sentiments? ens preguntava en Manuel a l'anterior entrada "Amor i ciutat. Poesia (I)" . I tant! Encara diria més: la ciutat és, fins i tot, l'objecte dels nostres sentiments. I per raons que molts de vosaltres sabeu perfectament, la relació sentimental amb la pròpia ciutat no sempre és fàcil. Hi ha uns pocs llibres de poemes que ens parlen d'aquesta relació, són llibres en què la ciutat adquireix protagonisme literari i sentimental. A més, aquests llibres i aquests poemes són, com diu l'historiador Carles Santacana al pròleg d'un d'ells, una forma personal i seriosa d'aproximar-se a uns fragments de la nostra història. Un altre motiu, doncs, per posar-los a l'aparador.

L'aparador de llibres. Contrallum hospitalenc (1978) de Francesc Marcé i Sanabra, nascut a l'Hospitalet l'any 1921. En paraules del prologuista Domènec Pastor Petit, el llibre és un acte de fidelitat al lloc. Són poemes escrits entre els anys 40 i els 70, són -ens diu Pastor petit al pròleg- cants a terres mossegades per la indústria, pagesos murris, gent sornaguera, on les pedres rovellades agonitzen davant l'empenta dels gratacels.

Del poeta Pere Vives i Sarri, nascut a Sants el 1924 i veí de l'Hospitalet des de 1955, podem trobar diversos poemes sobre el tema "l'Hospitalet". En citem un que apareix al llibre Terra mare (1985), el títol del poema és L'Hospitalet de Llobregat, el començament del poema ens situa en un dels temes poètics més populars: ubi sunt?

On són les grans masies, l'horta magna,
l'auster pagès, els recs, la terra ufana?

Anna Maria Fontanals va néixer a l'Hospitalet l'any 1934. Ha dedicat dos poemaris a la seva ciutat. El meu poble i jo (1991) i Perfils històrics de L'Hospitalet (2004?). En paraules de Matilde Marcè, professora de català i prologuista del primer llibre, són poemes que, amb els mots planers, que li brollen del fons del cor, ens mostren un món de tendra anyorança i de clara esperança.

I finalment, fem menció a un poeta més jove que els anteriors: Ramon Minoves. Va néixer a l'Hospitalet l'any 1950, en una masia del barri de Sant Josep, ja fa anys que viu a Osona, on fa de professor de llengua i literatura catalanes. L'any 1995 va publicar un llibre de poemes molt recomanable, Roderes, que inclou un poema dedicat a l'Hospitalet: Havent tornat a l'indret on vaig néixer, sense reconèixer-lo.

Ciutat i sentiments en estat pur. Història, coneixement i lírica de la nostra ciutat. És un poema llarg, preciós, una crònica esplèndida que reproduirem sencer a la pròxima entrada d'aquest bloc. Esperem que algun lector li piqui la curiositat i ens el demani, fent un comentari. De moment, us deixo amb les dues primeres estrofes, per anar assaborint, amb rima i amb ritme.

Jo tinc per cert que vaig néixer un capvespre
d’un fred hivern, a l’esquena del món,
vora d’un camp i del mur d’una fàbrica,
al si d’un mas que llanguia del tot.
Era l’instant en què un món es moria
enmig del part d’uns estranys horitzons.

Vull recordar la trobada dels segles
reconeguts cadascun pel seu torn:
el vell ferrer que ferrava peülles
i el traginer que tornava del Born
i el Metro Blau allà dalt la Torrassa
i el Carrilet que passava a migjorn.

_______________________________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________

Amor i ciutat. Poesia (I)

Notícia. El passat mes de desembre es va presentar a la biblioteca de la Bòbila de l'Hospitalet, el llibre de poemes Amores urbanos de Martha Cecilia Cedeño. No és habitual relacionar literatura i ciutat en l'àmbit del coneixement d'una ciutat però tenim la certesa que la literatura és una excel·lent manera d'acostar-s'hi. En donarem més mostres.

Aquí trobareu imatges de la presentació del llibre a la Bòbila reproduïdes a l'edició digital de La Vanguardia. I aquí més informació sobre la presentació del llibre i l'autora. Us deixem amb el comentari d'un dels col·laboradors habituals d'aquest bloc i amb el poema dedicat a la ciutat.

Comentari. Jo recomano Amores urbanos, un llibre de poemes de la Martha Cecilia Cedeño. Hi trobem una poesia dedicada a la nostra ciutat i en moltes d'altres advertim la seva experiència en els anys viscuts a Pubilla Casas. Són poemes en els que l'amor sorgeix, flueix i s'escampa per sobre del paisatge urbà. Potser sobta aquesta combinació tan explícita d'amor i ciutat, potser perquè estem acostumats a relacionar la lírica amb ambients naturals o rurals. Però, al cap i a la fi, no vivim en l'Hospitalet i estimem en l'Hospitalet?; no és la ciutat l'escenari dels nostres sentiments? La Martha Cecilia ens ho fa palès.

Manuel D.

Poema. Dedicat a l'Hospitalet

La ciudad se extiende como una sábana de plomo
con sus largos agujeros verticales.
Todo se confina en su cielo
de roca.
Las horas habitan los trapos
de los balcones
y los bancos de la plaza
y los molinos de viento del subterráneo. Los días como agujas desfilan
por las calles sin memoria
con el sentido exacto de un tiempo circular,
arena deslizándose en los bolsillos
rotos.
La ciudad se mueve hacia lo alto con desespero
para abandonar sus ropas
de matrona añeja
con los ojos cubiertos de sal.

_________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________

Alpha 63: Fets i llegats/ Jaume Botey (2010)

Llibre. Alpha 63: Fets i llegat d'en Jaume Botey.
Edita: Celh. Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Col·lecció Josefina Gómez Olivares, num. 1, 112 pag.

Aquest llibre que va ser publicat a la primavera de l'any passat, us el mostrem ara des del "Bloc de Babel-h", acompanyat de l'estimulant ressenya d'en Joan Camós.

Ressenya. En primer lloc, destacar que Alpha 63 és el primer llibre de la col•lecció Josefina Gómez Olivares, companya i amiga del Centre d’estudis des del seu inici i que participà activament en el grup d’anàlisi històrica de l’Hospitalet antifranquista, coautora de L’Hospitalet lloc de memòria i bona amiga de tots nosaltres. La seva mort sobtada i imprevisible l’any 2008 ens motivà a que la seva presència es mostrés per mitjà d’aquesta nova col.lecció del Celh.

L’estudi d’en Jaume Botey l’ha realitzat a partir de les llargues hores de conversa amb homes i dones que formaren part d’Alpha 63 i molt especialment amb Joan Soto.

No pretén ser un anàlisi històrica sobre el grup, sinó donar a conèixer el que fou Alpha 63 en un context determinat pel franquisme dels anys seixanta i el canvi sociocultural que es produïa a Europa i a Catalunya. Destaquen dues figures clau, la personalitat de Ramon Miró i la vinculació especial de Ricard Salvat.

Per entendre Alpha 63 , Jaume Botey ens endinsa en el context de la dècada dels seixanta, des dels canvis internacionals fins a les implicacions del “desarrollisme” franquista i les manifestacions culturals del catalanisme, així com la nova fisonomia de l’Hospitalet determinada per l’arribada constant de nous hospitalencs i on es trobaven expressions culturals diverses, des de les més històriques com el “Casino”i “el Centre Catòlic” fins a la UEC i el paper aglutinador de les parròquies. Fou en aquest context que aparegueren noves entitats culturals a la ciutat, Alpha 63 en el barri del Centre i a la Florida, el Centre Social.

L’activitat d’Alpha 63, conferències, cinema, excursions, música i molt especialment el teatre, els portà a tenir contacte amb Paco Candel, Manuel Pedrolo, Francesc Vallverdú, Miquel Porter, Maria Aurèlia Capmany,Ricard Salvat i a tenir com a referents a Salvador Espriu i Oriol Martorell, entre d’altres. El resultat fou que Alpha 63 anà molt més enllà del barri del Centre i la ciutat de l’Hospitalet i mantingué constantment un debat intern sobre el paper de l’acció cultural en la societat.

El final de la dècada significà també la fi del grup, però el seu llegat es troba en els cine-clubisme de la ciutat, en el teatre, el Grup de Teatre Popular i sobretot, el GAT (Grup d’Acció Teatral) impulsat per Enric Flores, també a la premsa, amb l’experiència de L’Estaca i els corresponsals de diaris de Barcelona, amb Jesús Vila, Enric Company, Xavier Argelaguer entre altres, a més de l’Escola d’Estudis Artístics dirigida per Ricard Salvat i l’inici del Patronat Municipal de Cultura amb Joan Miró, Joan Soto i Joan Torres.

Finals dels seixanta i principis dels setanta es viuran polititzadament en tots els àmbits i amb la presència de les Associacions de Veïns i els partits polítics clandestins, molt especialment el PSUC i les Comissions Obreres. Si més no, sembla clar que la transició a l’Hospitalet te molt a veure amb el paper de la gent d’Alpha 63. Caldrà altres estudis paral•lels a altres barris de la ciutat per poder fer un anàlisi més global de la ciutat.

En resum, el llibre d’en Jaume Botey, Alpha 63: Fets i llegat, és una molt interessat aportació per poder comprendre una dècada de la ciutat, encara en molts aspectes poc treballada.

Joan Camós

___________________________________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________

Canvis migratoris a Collblanc-Torrassa. Llibres i notícia.

Notícia. La notícia és del diari La Vanguardia del passat mes de desembre. Es tracta d'un article-reportatge, Adiós al pequeño Guayaquil, sobre els canvis migratoris més recents als barris de Collblanc i La Torrassa. Els periodistes expliquen, mostrant petites històries personals, els efectes de la crisi econòmica actual en la població immigrant d'aquests barris i, més concretament, en la població equatoriana.

El barri ha tingut al llarg dels anys diverses onades migratòries: murcianes -als anys 20 i 30 del segle passat-, equatorianes -a finals del segle XX- i estar per veure si després de la 'Múrcia chica' i el més recent 'pequeño Guayaquil', els periodistes tenen raó a l'anomenar-lo 'Rawal 2' degut a la creixent presència d'immigrants paquistanís.

Llibres. Com és de suposar la bibliografia que parla de la immigració a l'Hospitalet és abundant. Per acompanyar i completar la notícia us citem quatre publicacions que poden satisfer la vostra curiositat, si teniu la sort de conservar-la.

• Viatge en Transmiserià de Carles Sentís, publicat com a llibre per primer cop l'any 1994 per l'editorial La Campana però que, en realitat, reprodueix els reportatges publicats a la revista Mirador a la tardor-hivern de 1932. El subtítol del llibre és Crònica viscuda de la primera gran emigració a Catalunya. Més informació: petita ressenya d'en Vicenç Jordà.
  

• L'Hospitalet i la immigració. Catalanistes i anarquistes als anys trenta és un article d'en Joan Camós, publicat l'any 2009 al Quaderns d'estudi 21, que també tracta dels primers grans moviments migratoris del segle XX a la ciutat. L'article -15 pàgines que passen volant- parla de les interpretacions que es van fer a la societat hospitalenca dels anys trenta. Més informació sobre aquest article.
  

• Similituds i diferències. La immigració dels anys 60 a L'Hospitalet és un acuradíssim treball d'investigació de Clara Parramon sobre la immigració de 1960-1970 a la ciutat publicat l'any 2000. La recerca proposa un esforç de sistematització i s'organitza a partir de la distinció dels immigrants segons les regions de procedència. Analitza i descriu, per exemple, els nivells d'instrucció, les estructures familiars o les ocupacions professionals així com les diverses estratègies d'adaptació d'aquesta immigració. Podeu consultar un resum executiu de la recerca.
  

• L'any 2008, el Centre d'Estudis de l'Hospitalet va dedicar tot un Quaderns d'estudi, el número 20, a la immigració més recent de la ciutat. Sota el títol Aportacions al voltant de la immigració estrangera de la ciutat es recullen set articles diversos sobre la repercussió de la població estrangera en la vida de la ciutat. Accés als documents.
  

Pensem que amb aquestes quatre publicacions la vostra curiositat pot quedar ben satisfeta. Si en voleu més, el darrer Quaderns citat us proposa una 'selecta sel·lecció' de documents sobre immigració estrangera i l'Hospitalet.

Així doncs, bona lectura!

Comenta'(l'h!). Si la notícia o els llibres citats us provoquen comentaris, endavant! El bloc de Babel'H vol ser una finestra dinàmica sobre el paisatge documental de la nostra ciutat i la teva mirada és benvinguda i necessària.

___________________________________________________________________________________

Centre d'Estudis de l'Hospitalet (http://www.celh.cat)

Per a consultes bibliogràfiques sobre aquest i altres documents podeu contactar amb el Servei de documentació Babel'H del CEL'H (C/ Major, 54, 1r – 08901 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT). Tel.: 93 261 24 90. E-mail: celh@celh.cat

___________________________________________________________________________________